A continuació transcrivim l'article d'Albert Jové per a El Món de l'11 d'abril de 2025, amb la col·laboració del Prof. Ramírez-Ruiz de la URJC.
Link directe: https://elmon.cat/mon/ombra-xinesa-posa-prova-coherencia-ue-1003734/
L’ombra xinesa s’estén per Europa i posa a prova la coherència dels 27
La Unió Europea aposta per una aliança incerta amb Pequín, soci clau del Kremlin i enemic tradicional dels interessos europeus
Xi Jinping rep Charles Michel, president del Consell Europeu, i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, a Pequín durant una cimera Xina-UE / Europa Press / Huang Jingwen / Xinhua News
L’ombra xinesa s’estén per Europa i posa a prova la coherència dels 27
La Unió Europea aposta per una aliança incerta amb Pequín, soci clau del Kremlin i enemic tradicional dels interessos europeus
11/05/2025 13:58
“Una relació sana i estable entre la Xina i la Unió Europea no només beneficia ambdues parts, sinó que il·lumina el camí del món“, anunciava aquest dimarts el president de la Xina, Xi Jinping, subratllant la necessitat d’enfortir els vincles entre Brussel·les i Pequín, el mateix dia que es complien 50 anys de l’establiment de relacions diplomàtiques entre ambdues parts. El mandatari es reafirmava en la necessitat de remar junts contra “l’assetjament unilateral” dels EUA, afirmant que “la humanitat es torna a trobar en una cruïlla històrica”.
Mentre Donald Trump continua torpedinant les aliances tradicionals dels Estats Units i amenaça amb aranzels qui s’oposi als seus plans, el seu gran rival hegemònic, la Xina, aposta per una estratègia ben diferent: acostar-se a Europa a través de la diplomàcia i la cooperació, presentant-se com un governant amb coherència que pretén transmetre confiança i estabilitat en temps d’incertesa. Davant d’això, la UE es troba en una posició compromesa. Dilemes polítics, econòmics i ètics afloren davant la possibilitat d’un viratge europeu cap al gegant asiàtic, tradicionalment vist com un perill per als interessos europeus i qüestionat per la manca de respecte pels drets humans del règim, però que ara es perfila com una alternativa a la discriminació sistemàtica de la Casa Blanca envers els 27.
De rival antagònic a potencial soci per a Europa
Fa quatre anys, la UE imposava sancions a la Xina per crims contra minories musulmanes al país. Pequín responia fent el mateix, retraient a Europa el que qualificava de difusió “maliciosa de mentides i desinformació”. Aquest dimarts, però, una delegació de la UE es reunia amb diplomàtics xinesos a Pequín per celebrar el Dia d’Europa. L’hostilitat i les crítiques sobre la falta de democràcia i de respecte pels drets humans havien estat substituïdes per intercanvis culturals i declaracions grandiloqüents sobre la pau i la cooperació internacional, de manera que s’esvaïa qualsevol senyal de desavinença entre ambdues parts. Alhora, els executius de la Xina i de la UE anunciaven l’eliminació de totes les sancions mútues en vigor, en un gest que sembla mirar cap a un futur conjunt.
Diplomàtics de la UE i de la Xina celebren a Pequín el 50è aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques,
aquest dimarts / EEAS
Amb aquest canvi de rumb, la UE ha tornat a demostrar la seva incapacitat per mantenir una posició clara sobre com entén la seva relació amb la Xina, si com a soci —en l’àmbit comercial és el seu principal aliat—, com a competidor o com a enemic. “Tot i compartir valors com la defensa del multilateralisme i de l’estabilitat global, les diferències estructurals són molt profundes”, explica a El Món Matteo Garavoglia, investigador de la Universitat d’Oxford i expert en relacions Europa-Xina. “Molts estats de la Unió advoquen per un distanciament total i assenyalant la repressió del govern xinès envers la seva població i el dèficit comercial que Europa té amb el país”, afegeix. Però, en les relacions internacionals, regides en clau d’interès i poder, qualsevol postura pot capgirar-se si les circumstàncies canvien. I és evident que, després del retorn de Trump a la Casa Blanca i la subseqüent guerra comercial i diplomàtica iniciada pels EUA contra mig món, molts governs s’han vist forçats a revisar els seus principis de política exterior i a llançar-se cap a noves —i sovint imprevisibles— aliances.
“Es pot extreure un gran valor d’aquesta relació si les dues parts creuen en una distribució equitativa dels beneficis”, reivindicava recentment el periòdic oficialista China Daily. Tanmateix, a ulls de Garavoglia, “una aliança per contrarestar els EUA pot funcionar en àmbits com el comercial o el diplomàtic, però difícilment es veurà una cooperació política ferma i estable a llarg termini”.
El pragmatisme xinès, un maldecap per a Brussel·les
Per molt que Xi Jinping vulgui guanyar-se la confiança d’Europa, el seu característic pragmatisme en política exterior impossibilita una aliança ferma entre Brussel·les i Pequín. Xi ha deixat clar que no té intenció de trencar amb Rússia, a qui considera un soci essencial en la forja d’un ordre mundial alternatiu a l’hegemonia d’Occident. Aquesta setmana, de fet, el president xinès va ser el “convidat principal” de les celebracions amb motiu del Dia de la Victòria a Moscou —fita que commemora el 80è aniversari de la victòria de la Unió Soviètica sobre l’Alemanya nazi—, i la visita va servir com a recordatori del suport incondicional de Pequín al Kremlin en la seva croada a Ucraïna. “La Xina busca maximitzar la seva influència global sense alinear-se completament amb cap bloc, aprofitant la divisió entre els EUA, Rússia i la UE”, observa Garavoglia.
Vladímir Putin conversa amb Xi Jinping durant la desfilada militar del Dia de la Victòria a Moscou
/ Europa Press / Kremlin
A més, ara que se li han tancat les portes del mercat nord-americà, la Xina necessita urgentment ampliar la seva presència comercial a Europa. Aquest escenari preocupa greument Brussel·les, ja que una inundació de productes xinesos als mercats europeus podria desequilibrar la balança comercial i augmentar encara més la dependència respecte al gegant asiàtic. “Els mandataris europeus saben que intensificar els llaços comercials és arriscat. Tot i que la Xina defensa una cooperació equitativa, l’experiència demostra que l’obertura als seus productes acostuma a beneficiar-la molt més a ella que als seus socis”, argumenta Garavoglia, i creu que els 27 han de trobar un equilibri entre l’obertura i el proteccionisme. “Una alternativa intel·ligent seria que la Xina penetrés en el continent mitjançant inversions a la indústria europea, sector que veuria amb molt bons ulls l’arribada d’aquest capital”, afegeix l’expert.
Sigui com sigui, el gegant asiàtic va guanyant lentament quotes d’influència a Europa, i no sembla perdre res pel camí. En aquest context, resulta inevitable preguntar-se si la UE incorre en una nova incoherència en enfortir llaços amb un país que no només ha mantingut a flotació l’economia russa davant l’aïllament internacional, sinó que també promou un model polític i de valors profundament allunyat dels europeus. Raúl Ramírez, investigador de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i expert en política exterior xinesa, ofereix un matís interessant: “Des d’Occident es dona per fet que el nostre concepte de democràcia i drets humans és universal i irreprotxable. La UE ha cregut, de manera ingènua, que el reforç de les relacions comercials amb la Xina conduiria el país cap a aquests valors. Però aquesta expectativa mai no s’ha complert, i, mentrestant, la Xina s’ha enriquit gràcies a Europa sense haver de fer cap concessió”, argumenta. “Paral·lelament, Pequín ha exportat el seu propi model —basat en l’autoritarisme, el capitalisme centralitzat i una concepció molt diferent dels valors democràtics— arreu d’Àfrica i l’Àsia”, afegeix.
Aliances fràgils en temps canviants
Davant el menyspreu de Trump envers el Vell Continent, els polítics europeus troben cada cop més dificultats per sostenir la narrativa de la unió d’Occident i justificar les seves postures hostils i cauteloses amb països com la Xina. Conscient d’aquesta conjuntura, la potència asiàtica ja ha activat la seva maquinària diplomàtica a Europa, començant per Espanya.
Xi Jinping i Pedro Sánchez passegen per Pequín durant una trobada
/ Europa Press / Huang Jingwen / Xinhua News
El mes passat, el president espanyol Pedro Sánchez es va reunir amb Xi a Pequín. Ambdós mandataris van acordar un major compromís estratègic i van signar tractats de cooperació en àrees com el comerç, l’educació, la ciència o la tecnologia. “Espanya és el millor amic de la Xina a Europa”, assegurava Sánchez, convençut que l’aliança no seria a curt termini. Per a Garavoglia, “Espanya pot actuar com a pont diplomàtic en moments de tensió comercial, però la resta de socis del bloc, que mantenen uns interessos econòmics ben diferents amb Pequín, difícilment seguiran el seu exemple.” Ramírez, per la seva part, considera que les relacions d’Espanya amb la Xina han estat, des de sempre, magnífiques en la forma, però sense fons. “Funcionen perquè no hi ha grans interessos pel mig, i així és molt fàcil presentar-se a la Xina amb un somriure. Espanya creu que té més pes en l’escena internacional del que realment li correspon, i corre el risc que una exposició excessiva al govern de Xi generi recels entre els seus veïns europeus“, sosté l’expert.
Al juliol hi haurà una cimera clau entre la UE i la Xina en què, si res no canvia, s’espera una intensificació del diàleg i la cooperació. El gegant asiàtic podria consolidar així el seu pas de competidor autoritari a soci estratègic per a Europa. Una aposta arriscada, sens dubte, per la confiança en un imperi immers en una lluita constant amb els EUA per imposar la seva pròpia visió del món.
Renovati Europeista
Link a la Conferència Europa i Àsia: "Una relació complexa i un present esperançat". Ràul Ramírez Ruiz. Curs "Construint llaços": https://youtu.be/kOgc43Njovk?si=BdJgwxXO90FTKt_7
No hay comentarios:
Publicar un comentario